Dr Ricefield i Lo Blues del Delta

Lo Doctor us desitja bones festes

2011-12-24T16:40:00.000-08:00

Preparat per sortir a repartir

Lo Doctor Ricefield us desitja que passeu un bon dia de Nadal amb els que més us estimeu.

Que aquest nou any que ara entrarem sigui molt millor del que sortim, i les nostres il·lusions i bons desitjos es puguin fer realitat.

Salut, Blues i ja mos vorem

Les mares Noel escalfen la llar

Directe a l'Orfeó Catalònia 2011

2011-11-14T11:28:00.000-08:00

Un dels millors directes del moment en una sala immillorable. Cornellà sempre mos acull i mos tracta com si estiguéssim a casa.

Salut i Blues per a tots.

Doctor Ricefield a l'Orfeó Catalònia 21 d’octubre a les 22:00h

2011-10-11T02:35:00.000-07:00

Dr.Ricefield i Lo Blues del Delta us portarà de nou a fer una passejada per les Terres de l’Ebre a ritme del seu Blues. Vos oferiran un repertori que repassa temes propis i perversionsd’estàndards del gènere. Amb un llenguatge planer vos explicaran les històries de vivències reals i imaginàries d’un lloc molt concret.

Doctor Ricefield

Divendres 21 d’octubre a les 22:00h

Orfeó Catalònia

C/ Torras i Bages,62 08940

Cornellà de Llobregat (Barcelona)

Telf. 933765258

Salut i Blues

Com anar-hi?

Blog de l’Orfeó Catalònia

Tenen servei de bar, així que si voleu allà mateix podreu fer un mos.

De passada i fent memòria podem celebrar los cinc anys de la banda abans no compleixin els sis.

L’entrada costarà 5€ .No hi ha venda anticipada

Fotos Premis Blocs Catalunya 2011

2011-10-01T23:00:00.000-07:00

Lamentem que les fotos no tinguin més qualitat. Si tots els que mos ho van dir ens passen les seves la qualitat fotogràfica millorarà.

L’entorn era immillorable, una església d’on només quedava l’absis, un parell o tres de voltes i com a sostre les estrelles.

També ens van acompanyar uns espontanis que resultaven ser Capgrossos (Castellers de Mataró) i ens van regalar un pilar per trencar el gel.

Premis Blocs Catalunya 2011

2011-09-29T20:50:00.001-07:00

Dr.Ricefield i Lo Blues del Delta vos portarà a fer una passejada per les Terres de l’Ebre a ritme del seu Blues. Vos oferiran un repertori que repassa temes propis i perversions d’estàndards del gènere. Pretenen explicar, amb un llenguatge planer, una manera de viure a un lloc molt concret. Explicar-vos històries de vivències reals i imaginàries, de personatges versemblants.

Podreu trobar-los lo proper dissabte 1 d’octubre a 2/4 de 10 del vespre als Premis Blocs Catalunya 2011 -mentre la gent estigue sopant- a La Seu d’Urgell.

Salut i ja mos vorem

Festival ETC

2011-06-05T00:09:00.000-07:00

Lo passat 03/06/2011 també vam tocar a Serós (Lleida) dins del festival ETC. El Temps de cireresva ser l’excusa per fer una perversió d’un tema d’Yves Montand i que no va parar de sonar durant tot lo festival.

Festival ETC

Programa Festival ETC

Resum del dissabte

20/05/2011 a Sant Joan de les Abadesses

2011-05-22T23:57:00.000-07:00

Lo passat 20/05/2011 vam tocar a Sant Joan de les Abadesses, llàstima de les eleccions municipals que tots los grups convidaven a sopar a canvi de vots. Així va tot xeics.

Els afortunats que van vindre van poder gaudir de nous temes en directe.

Clickeu el Ripollès.info

Lo Doctor us desitja bones festes

2010-12-24T23:50:00.000-08:00

En Pare Noel fent el repartiment d'última hora

Lo Doctor us desitja que passeu unes bones festes nadalenques amb els que us estimeu i que tingueu una bona entrada d’any. Que sigui millor.

Salut, Blues i ja mos vorem

Una noia que riu mentres fa uns presents. En John Lee Hoocker fent de Pare Noel

Lo Blues del Delta a a Sant Joan de les Abadesses

2010-09-30T23:00:00.000-07:00

Demà 01/10/2010 en directe a Sant Joan de les Abadesses
23:00h
Davant de l’abadia

(porteu roba d’abric)

Salut i ja mos vorem

Retall d'El Ripollès 30-09-2010

Lo Blues del Delta en Directe

2010-09-01T15:33:00.000-07:00

Lo Blues del Delta en Directe

Xiquets i xiquetes comencem lo curs en un bolo lo proper 3 de setembre a Mas Sauró. L’amic Fernando de la Riba i Cia. mos porten enguany per que Lo Blues de Delta pugue travessar fronteres i tots los que no mos veu poder vore l’any passat a n’este barri de Vallvidrera pugueu passar un bon rato i descobrir lo Blues de lo Dr.Ricefield.
21:30 Comença
22:00 Dr.Ricefield
23:00 i 00:00 ¿?

Mos veiem lo divendres

Programa Festa Major Mas Sauró 2010
On és Mas Sauró?

Doctor Ricefield en concert

2010-02-11T23:00:00.000-08:00

Xiquets i xiquetes, grans i menuts, simpàtics i antipàtics, guapes i lletges també!!!

Lo proper 26-02-2010 a les 22h gran concert de tres bandes als Bucs de Cornellà de Llobregat, sota l’Erosky, Plaça Mary Santpere s/núm (junt a la masia Can Trabal).

De les tres bandes, dos són locals i una forània, quina deu ser??

Siiiii! Ho heu encertat!! Los Ricefield vos faran volar en la seua particular forma de vore i viure el Blues.

La carta musical: 22:00h La Factoria Musical

De primer, per escalfar als parroquians : 26 $

De Segon, amb un regust a sud i salsa d’humor picant i planer: Doctor Ricefield

De postres i amb una mica de canya per acabar: Cartílagos

Nota: pel tema begudes no us refieu massa només hi ha una màquina de refrescs i una de cafès…. però no patiu encara que tampoc porteu carmanyola, sempre podeu pujar al manolosky i fer una hamburguesa amb colesterol a cal McDonald.

BON NADAL

2009-12-24T23:00:00.000-08:00

Una nit de nadal fent repartiment de regals

Bon Nadal i una bona entrada d’any per a tots los nostres amics.

Salut i Blues

Capítol Cinquè

2009-12-10T23:00:00.000-08:00

Keb’ Mo’- Live & Mo

Va ser baixant, després de tocar al Concurs de Cançó de Salitja. Amb tanta pressa al cotxe només hi tenia un CD, era d’en Ben Harpper & The Blind Boys of Alabama.

Anquell dia mos va acompanyar a la bufera lo mestre David Sànchez. I va ser ell qui a la segona o tercera vegada que el CD donava la volta em va parlar d’un tal Keb’ Mo’, que feia un blues tranquil i similar al CD que ens anava taladrant a poc a poc lo cervell, però amb harmònica.

Bé, què dir d’este personatge que quan me vaig posar a remenar vaig trobar que tenia una llarga carrera i un munt de discs a l’esquena. Del que sé d’en Kevin Moore, nascut l’any 1951 a Los Angeles, és que té 12 Cd’s a l’esquena i ha participat en films, BSO’s i amb una amplia varietat de músics.

Aquest any ha editat lo seu últim treball i s’anomena Live & Mo. Conté 6 temes en directe i 4 d’estudi. A n’este CD un cop més es pot vore l’elegància de fer Blues, sense tancar-se en la tradició i alhora conservar l’essència fent temes amb una amplia visió musical.

Lo recull de cançons de Live & Mo és molt bo desde l’inici fins al final, on lo tema que us adjunto Victims of Comfort, que obri el CD, sembla que parli d’un tema molt actual, el desencís i desencant per la vida, d’una vida còmoda i acomodada. Això és Blues.

Li recomano lo CD a tot aquell que vulgui apropar-se a un Blues modern, amb pinzellades de Soul i floritures pop. Recomanat a tots los públics de totes les edats i també a tot aquell que el Blues li resulti pesat. El fet de sortir de la línia més tradicional li serà més proper.

Keb’ Mo’

Victims of Comfort

Live & Mo

Rouge, Barcelona. 4 de setembre de 2009

2009-09-11T23:00:00.000-07:00

Lo Blues del Delta a la Festa Major de Mas Sauró, Vallvidrera

2009-09-09T23:00:00.000-07:00

Després de l’èxit al Rouge, on lo públic estimat es va entregar al 100%, a la Diada tornem a repetir a Mas Sauró dins de la festa major del barri.

Lo dia 11 a les 22:00h, dins l’espai Música Bar, vos presentarem Lo Blues del Delta en la segona posició de quatre grups (mireu tríptic) a tots aquells que vos apropeu.

Per sopar no hi ha problema, al davant de la plaça hi ha una pizzeria paquistaní, ho fan molt bé, i els més sibarites us podeu agafar la carmanyola amb una bona truita de pataca amb pa i tomata per compartir.

Si os mireu lo mapa del Sr Google, voreu que hi ha una plaça entre dues indicacions, aquesta és la Plaça Mina Grott, al barri de Mas Sauró de Vallvidrera.
Podeu vindre en cotxe des de Barcelona o St. Cugat, també podeu vindre amb Ferrocarrils i baixeu a l’Abaixador de Vallvidrera i los més xulos com lo Doctor, podeu vindre en helicòpter.

Nota: agafeu una jaqueta, fa fresqueta a Collserola.

Fés click per arrivar

Lo Blues del Delta al Rouge de Barcelona

2009-08-27T23:00:00.000-07:00

Hola Xeics!!!

Després d’un curs d’inactivitat, Doctor Ricefield amb Lo Blues del Delta torna per recordar que la nostra llengua és prou bona i molt apropiada per fer Blues, i que les vivències d’éssers imaginats mos porten a una terra quasi oblidada, les Terres de l’Ebre.

Xeics sí!!! tornem a donar guerra!!!

Lo proper divendres 4 de setembre a les 21h toquem al Rouge, on podreu degustar les tapes, còctels i encants d’en Paulino.
I per si és poc, per la diada també toquem a Mas Sauró, Vallvidrera, dins de les festes del barri.
De moment aquí teniu l’adreça del Rouge

Rouge
C/Poeta Cabanyes 21
Dr.Ricefield en concert
21:00h

Metro Paral·lel, Bus el que trobeu, caminar és molt sa, també podeu anar en bici encara que si us encanteu vos fotran lo vehicle……

Marató radiofònica del Cops i Flames, Reus. 17 de gener de 2009

2009-01-18T23:00:00.000-08:00

La Fragua, Cornellà de Llobregat. 26 de juliol de 2008.

2008-07-27T23:00:00.000-07:00

Lo Blues del Delta a la Sala Confusión de Cornellà de Llobregat

2007-12-02T23:00:00.000-08:00

Com el bon torró que torna per Nadal los Doctor Ricefield fem lo mateix i així lo dia 14 de desembre mos podrem tornar a vore les cares.

Últimament mos dixem vore poc però quan ho fem ho fem amb uns directes de categoria.

Que no teniu excusa per dixar d’anar al sopar de Nadal amb los de la feina?
>>Natros som l’excusa i els culpables de que no hi aneu!

Que el vostre cap us pressiona per sopar amb ell i després fer unes quantes copes?
>>Natros som l’excusa i els culpables de que no hi aneu!

Que es posen molt pesats los del vostre voltant, cap inclòs????
>>Bé!!!!! els hi podeu dir que vinguen!!

Per celebrar el Nadal amb la família dels Ricefield, que us acollirà amb els braços ben oberts, només heu de vindre i cantar ben fort allò de: “Xeic, Xeic lo Blues està bé!…”

Preneu bona nota:

Lo proper divendres 14 de desembre, a les 23:00 h. en directe Doctor Ricefield.
Sala Confusión / c/Marià Tomàs, 21 / Cornellà de Llobregat / Entrada lliure.

Nota: No hi haurà més plat que l’arròs musical que us puguem oferir. Així que per si un cas mireu si en esta sala, rodalies, o al vostre barri us donen de sopar alguna cosa. L’atra gran opció és vindre en una carmanyola en sobres del migdia per a compartir.

Doctor Ricefield participa al XXIXè Concurs de Cançó de Salitja amb el tema “Xiqueta ja Voràs”

2007-08-16T23:00:00.000-07:00

Doctor Ricefield ha participat en la XXIXè edició del Concurs de Cançó de Salitja amb el tema “Xiqueta ja Voràs”, cel·lebrada a la Plaça Major de Salitja el passat 15 d’agost de 2007.

>RELACIÓ DE PARTICIPANTS:

Cançó: “Xiqueta Ja Voràs” // Doctor Ricefield
Cançó: “Punt Diari” // Gruixuts
Cançó: “Any Nou” // Martí Soriano
Cançó: “El llarg viatge” // Vitruvi
Cançó: “Sense Tu” // Nivaira
Cançó: “Sofia” // Anita Miltoff Jr
Cançó: “Rei de copes” // Amnea
Cançó: “Insurrecte d’un altre jo” // Hidem
Cançó: “Nina de Mimbre” // Bikimel
Cançó: “La Matinada” // Brigitt
Cançó: “Salt Mortal” // Filippo Landini
Cançó: “Sense Tu” // Terapia de Shock
Cançó: “Fill del Magraner” // Daniel Sáez
Cançó: “Camí de Lluna” // Jorcx
Cançó: “Massa tard” // Festuks

DrRicefield han estat los encarregats de ser los primers de los quinze sel·leccionats en obrir el Concurs, i finalment no han estat mereixedors de cap dels 4 premis que s’otorgaven; això sí! los xeics de l’organització mos han regalat una gorra, dos llaveros, unes postals del bonic poble de Salitja, i tot lo carinyo de la seua gent, que no és poca cosa!

Volem felicitar los Gruixuts de la Bisbal, guanyadors de l’edició d’enguany; a l’organització d’este Concurs de Cançó a qui encoratgem a seguir amb la seva tasca; a tots los participants en esta edició amb los que ha estat un plaer i un orgull compartir cartell; i felicitaríem també lo jurat si mos hagués donat un premi.

Podeu trobar tota la informació d’esta edició del Concurs de Cançó de Salitja en los següents enllaços:

Parc de Can Mercader, Cornellà de Llobregat. 20 de juliol de 2007.

2007-07-21T23:00:00.000-07:00

La Crítica

En un espai incomparable del Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat, mos ha portat esta vegada l’Ajuntament cornellenc. I amb esta, ja són tres les vegades que los seguidors de la bona música i lo bon blues poden assaborir los Ricefield a la seua ciutat.

Esta és a més una nit memorable per a la música del nostre país i cantada en català: La Troba Kung Fu, de la Garriga, són lo plat fort de la nit, i s’ha de dir, i amb justicia, que estos són de los grups amb un directe més encomanadís i ballador de lo nostre panorama musical. La seua rumba mestissa fa ballar des de la xiqueta a l’estaquirot aguanta gots amb una energia que no dixa a ningú indiferent.

Com a contra punt, i d’aperitiu, lo Sebastià mos ha programat los Ricefield que han sabut escalfar l’espai amb un directe sobri de blues que ha començat lent i captingut i ha acabat en los temes més mogudets. Com a nota destacada, l’estrena en la banda de les Terres de l’Ebre de “Lo Bluesman Sergi”, un guitarra solista de blues, en actiu en d’altres bandes i que ja ha col·laborat en los Ricefield en los solos del primer i tant anunciat treball: “Arrossos i Verges”.

Esta nit d’estiu mos anem amb un bon gust de boca que mos ha dixat l’arròs del Delta en forma de Lo Blues de Perico i la seua banda, i la mescla de llonganissa, salsa i rom que són les rumbes mestisses de la Troba Kung Fu.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Lo Blues del Delta al Parc de Can Mercader, Cornellà de Llobregat

2007-07-10T23:00:00.000-07:00

Xeics!
Pensàveu que mos havíem esfumat? Què encara no sabeu que la mala herba mai mor?
Pos NO! A natros encara no mos toca!

Tornem a la càrrega just per acabar lo curs escolar i en un parell de notícies breus i una bomba:

“Arrossos i Verges”
L’esperat “Arrossos i Verges” ja està, calentet, a punt de penjar a la web.
Per fi! després d’un any… Oco al mail! Vos informarem de quan es podrà descarregar.

Lo Bluesman Sergi
…i un nou guitarrista, Lo Bluesman Sergi, mos acompanyarà. Quan? Esta és la següent i gran notícia bomba:

Lo proper 20 de juliol a les 22h directe de DrRicefield a Can Mercader (Cornellà de Llobregat).
Allà farem de primer plat i de segon tindreu a La Troba Kung-Fú. Com que són de la Garriga ells posaran les botifarres, i natros ja mos encarregarem de fer un bon arrossejat.

Si encara no heu vist en directe a DrRicefield sirà una bona oportunitat per conèixer en primera persona i sentir en lo seu estat més pur Lo Blues del Delta.

I com ja va sent tradició en este tipo de notícies, vos proposem lo menú gastronòmico-musical de la nit:

Menjar xinès al cantó
Grans magatzems en restaurant inclòs també
Delicatesens i exquisideses per a paladars fins:
DrRicefield

Nota: Can Mercader és un parc a l’aire lliure, així que si voleu, per fi , podeu portar la carmanyola en llom rebossat i truita de pataca per compartir. Los músics veuen cervesa, així que us podeu estirar i portar-ne una mica més per n’ells.

Lo concurs de truita de pataca, continua, de moment, post-posat. Lo Perico té lo colesterol pels núvols i lo Doctor li ha recomanat que los ous ni mirar-los. Lo que no li ha prohibit és deixar de mirar pastissets, cosa que continua fent, i amb nota.

Robert Cray - Live from across the pond

2007-03-22T23:00:00.000-07:00

Portada de l'àlbum "Live from across the pond" de Robert Cray

Al primer capítol si ho recordeu o ho consulteu vaig parlar d’en John Lee Hoocker i los seus col·laboradors. Avui vos parlaré d’un d’ells. Lo seu nom és Robert Cray.

The Robert Cray Band neix lo 1974 a Eugen (Oregon, EUA) on no paren de tocar per tots los garitos de la ciutat. Quan la ciutat se’ls fa menuda comencen a sortir de casa seua i participen en festivals com el Sant Francisco Blues Festival.

L’any 1978 entren per primera vegada en un estudi de gravació i enregistren lo seu primer àlbum “ Who’s been talkin’ ”.

Farà cosa d’un mes, escoltant el programa matinal de 7 a 8 Peligrosamente Juntas de Rne3, Pilar Arzak em va presentar lo nou treball de l’home del qual parlem avui.

Després de tants d’anys de carretera i bagatge musical, l’any 2006 publica “Live from across the pond” que és lo número 17 de la seua carrera i el primer en directe. Després de quasi 30 anys fent bona música fent vibrar les seues cordes vocals i la seua guitarra, ningú li podrà retreure que se li acaben les idees.

És un disc, CD doble en este cas, amb 14 temes més 2 bonus traks en la versió que jo tinc. Fa un repàs de la seua discografia aconseguint a la vegada que tingue el tret diferencial que el caracteritza, apropant-se a un baladista Soul amb les cadències pròpies a l’hora de cantar. En atres temes escoltem unes guitarres afilades per aconseguir un Blues com Déu mana, també posa ritmes que s’apropen al Funk i l’acompanya un so d’orgue Hammond que posa los pèls de punta, m’encanta! Mmm…

El recomano a tota la gent que encara no ha tingut el plaer de conèixer a en Robert Cray i la seua particular forma de fer Blues. És un disc exquisit amb una bona tria de temes per acompanyar-nos en diferents moments del dia, el millor quan fem la cervesa amb algú proper.
Properament haurà de visitar Espanya, potser s’apropa a Catalunya… Actualment està telonejant a Eric Clapton pels EUA.

Us adjunto la seua pàgina web i el tema que més m’agrada que pertany al seu anterior CD “Twenty” on parla del pobre Johnny, la vida és dura però si li poses blues… potser t’ajuda més a portar-la.

Enllaços relacionats:

Perico G’ Bel
Salut i escolteu molta música

Doctor Maybe mos conta la seua història a Catalunya Radio

2007-02-24T23:58:00.000-08:00

“Una nit a la Terra” és un programa de Catalunya Radio, conduit per Gaspar Hernández, de to intimista sobre la conducta humana. Inclou temes de creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat.

I és en este to intimista i espiritual, en el programa titulat “L’enamorament i l’art d’enamorar” del passat 23 de febrer, Gaspar va necessitar de la llum del Doctor perquè il·lustrés als oients de Catalunya sobre l’art d’enamorar.

Anys d’ofici i benefici, aixecant faldes i baixant bragues, lo Doctor Maybe és posat com a exemple pels oients. Conclusions? Vore un paio vestit del segle XIII amb una guitarra baix el braç estova pastissets. Potser és per això que una tradició tant poc nostra com la tuna sobreviu avui dia també a les universitats catalanes.

No mos allarguem més. Des d’aquí podreu escoltar el fragment del programa que conté l’entrevista al Doctor o consultar l’hemeroteca de Catalunya Radio per sentir el programa sencer fent un click en los següents enllaços.

Víctor Uris - De lado a lado

2007-01-04T23:00:00.000-08:00

portada de l'àlbum "De lado a lado" de Victor Uris

Em sembla que la primera vegada que el vaig vore va ser cap a l’any 1996 a la Plaça de St. Just, darrere la Plaça de St. Jaume dins d’algun festival de Jazz o Blues de Barcelona. En anquella ocasió estava acompanyant amb l’harmònica a la Big Mama. De fet, fins fa pocs anys, sempre els havia relacionat, musicalment parlant, fins l’any 2002 quan passejant per una botiga de discos em vaig trobar un CD d’en Víctor Uris “De lado a lado”.

Degut a qüestions personals, una nit d’agost del 2003 caminant cap a casa, després d’un dia de platja per sa Illa de la calma em vaig trobar un cartell d’un bar on enunciava: ”Esta noche – Víctor Uris en directo”. Vaig preguntar si era el mateix ja que jo desconeixia que era i és mallorquí. Bé, lo que vull dir és que anquella nit vaig disfrutar molt en un ambient íntim i familiar, ple de descaro, feeling i bon humor. Lo millor va ser que al cap d’un parell de dies lo tornava a vore al Blues Ville. Si en teniu ocasió aneu-hi, és un bar porrero–cervesero on fan música en directe i punxen Blues. Allà mateix, Víctor Uris (veu i harmònica) tornava a anar en format de trio. Si no m’equivoco Emili Gené als teclats i Alfonso de la Sierra a la guitarra. En anquell directe vaig disfrutar com un “enano”. Va fer unes referències al aleshores ministre Matas i tota la seua quadrilla per lo bé que feien i encara fan la seu feina en nom del progrés.

Ara ja n’hi ha prou…..Vos parlaré breument del CD. El recomano per a tots los públics que vos agrade el bon humor, la sàtira i el Blues.

Onze temes cantats en castellà, anglès i mallorquí. Segons ell és més un disc bluesy que de blues (només es qüestió de compassos). Està ple de col·laboracions d’amiguets com les de Big Mama, Pau Donés, Jordi Mena, Pep Estrada i la del seu company més irreverent Daniel Higiénico qui escriu, toca i canta en el tema que dóna nom al CD. Els atres músics que apareixen són de primera línia i a més a més se’ls pot vore tocar a les nits per algun bar de Palma.

Un bon disc perquè ajunta bons músics i bona música, fets quotidians i ganes de tirar endavant.

Perico G’ Bel
Salut i a escoltar música

Lo Missatge d’any nou de DrRicefield

2006-12-31T23:58:00.000-08:00

Estimats companys, col·legues, mestres i virtuosos de la música, amics i família tota. En definitiva: bona gent.

Després d’haver començat “Lo Blues del Delta World Tour”, d’aquí poc farà un any, lo Dr Ricefield ha repartit en les seues visites mèdiques lo millor remei que hi ha per a qualsevol anomalia i síntoma advers: la música i lo bon humor.

M’agradaria que poguéssem fer la valoració d’aquest darrer any 2006 parlant solament de música i bon humor,… Però aquest any, també, hi han hagut notícies tristes i encara que la llista pugue ser molt llarga farem referència al dia de Nadal. Lo dia 25 va morir James Brown, padrí del Soul i pare del Funk.
Mr.Sex Machine va ser un huracà i lo seu ritme que tots tant hem ballat i cantat és l’herència que mos dixa.

M’agradaria allargar-me molt més com fa la gent important que veiem estos dies a la televisió, però per no dir res no cal fer el mateix.

Get Up (get on up)! amic James!
Stay on the scene, (get on up), like a sex machine, (get on up)

Lo Dr Ricefield vos vol desitjar un feliç any 2007 ple d’alegries i il·lusions per a cada dia.

Salut i ja mos vorem

Perico Mos Entén

2006-12-23T18:00:00.000-08:00

Entrevista a Radio Joventut lo 22 de desembre de 2006

Lo 22 de desembre de 2006, Perico fou lo convidat en directe al programa “Mos Entenem” de Radio Joventut, al 96,3 de la FM.

Què és “Mos Entenem”?
Un programa fet per joves i per als joves de les Terres de l’Ebre perquè, entre natros… sí que mos entenem!
Un programa d’humor sense tabús ni pèls a la llengua, amb reportatges, concursos i entrevistes als DJ’s més punters del territori, grups de música, associacions… però un espai on, sobretot, l’oient és el i la principal protagonista!

Què mos va contar Perico?
Perico va explicar-nos l’origen de Lo Blues del Delta, lo nom de la formació i va convidar-nos a seguir en directe los concerts de la banda. Va fer un repàs de com des del Mississipí podem arribar a l’Ebre —esta historieta que a ell li agrada tant de contar-nos— i va posar-nos sobre la pista dels futurs projectes musicals dels Ricefield.

Finalment, a “la Cara B” de l’entrevista, vam poder descobrir un Perico despullat de prejudicis que va obrir-nos lo cor per a fer-nos descobrir que es fa un taco entre Gran Hermano i Operación Triunfo, desconeix qui és Carlos Latre i considera que Jimenez Losantos és qui fa millor circ, en estos moments. Porta calçotets tipus boxer o pantalonet perquè li agrada que tot bellugue, i no va entrar en terrenys més perillosos perquè estavem en horari infantil.

Lo Blues del Delta – Perico a la ràdio

2006-12-22T22:00:00.000-08:00

Xeics!!

Esta tarde, a partir de les 19:00 h. Perico serà en directe lo convidat del programa “Mos Entenem” de Radio Joventut, al 96,3 de la FM. També lo podeu escoltar en directe a través d’aquest link:

http://82.198.115.47:8000/listen.pls

Què és “Mos Entenem”?

Un programa fet per joves i per als joves de les Terres de l’Ebre perquè, entre natros… sí que mos entenem!
Un programa d’humor sense tabús ni pèls a la llengua, amb reportatges, concursos i entrevistes als DJ’s més punters del territori, grups de música, associacions… però un espai on, sobretot, TU ets el i la principal protagonista!

No deixes que Perico parli de tu sense escoltar lo què diu. Segueix-lo en directe a Radio Joventut.

Diversos Artistes - Our New Orleans

2006-11-26T23:00:00.000-08:00

Portada de l'àlbum "Our New Orleans" a benefici de los damnificats pel Katrina

Vos sona el nom de Katrina? I el de G.W.Bush? Ara ho identifiqueu?

Pos sí l’ huracà va destrossar New Orleans i lo “senyor”, ja anomenat, va passar olímpicament d’ aquella zona, total eren negres los que hi hava per allà…. Però ja se sap los yankies són així. Es fan eleccions i de lo que es parla més són de les guerres que comencen o en les que s’hi posen, però com tots, no parlen de lo que necessita la gent.

Sort ne tenim d’un bon grapat de bons músics de Jazz, Blues… que es van ajuntar per fer un disc benèfic Our New Orleans. Així que no sigueu tant agarrats com jo, estireu-vos una mica i compreu-lo encara que sigue per regalar-lo ara que s’apropa el nadal i se mos hauria d’entendrir lo cor. Per cert, ja té llumetes El Tall Britànic!

És un disc tranquil, per a tots los públics, per escoltar a casa o al cotxe fent cua sense posar-te nerviós.

Tots los standards estan fets a mida de cada intèrpret. Com que a mi em tira més el Blues que el Jazz vull destacar lo tema que obre el CD “Yes we can can” que l’interpreta Allen Toussaint amb un ritme encomanadís. L’Irma Thomas fa que amb la seua veu “Back water Blues” sigue un tema indispensable per passejar pel Mississipí. L’inici de “Brother John is gone” – quasi tribal- més de l’arrel que l’arrel. Vaiga, com si diguéssem molt de la seva. Com sabreu a Nova Orleans los francesos van deixar l’empremta i la podeu sentir i ratificar a “Tous les jours ç’est pas la même”.

Lo CD conté tota la varietat d’estils i subgèneres propis de la zona com el Dixie, el Jazz més tradicional, el Blues propi del Mississipí , el folk que van deixar francesos i irlandesos, l’espiritual negre…tot lo que ha enriquit en la cultura musical del Mississipí, dels Estats Units i de lo món sencer.

CD Indispensable perquè molts músics de Nova Orleans puguen tornar a tocar als locals i no fer de captaires. També indispensable per aquells a qui els agradi ampliar lo seu ventall musical.

Perico G’Bel

Salut i a escoltar música!

Ermita de la Pietat, Ulldecona. 18 de novembre de 2006.

2006-11-19T23:00:00.000-08:00

La Crítica

Si hi ha un lloc on tot bon músic desitge tocar, este és a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona. L’espai, únic. L’acústica, perfecta. Lo públic, irremplaçable.

Aposta personal de l’organitzador de les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat, l’Agustí, de qui reconèixer la seua tasca en pro de la música i la cultura en esta crítica n’és un homenatge massa petit, mos trobem los Ricefield en este marc incomparable.

I en esta ocasió no venen sols! Els acompanya un convidat de luxe: lo grandíssim harmonicista David Sánchez, un dels millors harmòniques del país a qui los Ricefield han batejat com a David Harp Sànchez.

Una hora i mitja de blues en lo seu so més pur i moltes moltes ganes de ballar i passar-ho bé. Lo públic, de la terra, ha conectat des del primer moment en los temes i les lletres de blues porcot de Perico.

Possiblement, este humil crític s’haurà d’incloure entre ells: Fins a la data, si algú tenia dubtes d’esta aposta tant absolutament local i arrelada a la seua terra, com universal en la música, ja els pot donar definitivament per enterrats. Lo Blues del Delta ha de ser reconegut com un estil propi de la nostra terra, de fer música i d’entendre el blues.

Fem pos des d’esta humil publicació una crida a los programadors per a incloure Lo Blues dels Ricefield dins del seu cartell de festes. L’èxit està garantit.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Orfeó Catalonia, Cornellà de Llobregat. 17 de novembre de 2006.

2006-11-18T23:00:00.000-08:00

La Crítica

L’Orfeó Catalònia és un espai polivalent, que tant serveix de teatre com d’espai de concerts, però… ai! No es pot consumir alcohol en l’interior, i encara menys, s’hi pot fumar. L’Ajuntament de Cornellà, però, el té com espai on hi programa música en directe, (i que per molts anys!), i en esta ocasió, los Ricefield comparteixen cartell amb los Blue Bossa.

Blue Bossa
Son cubano i músiques de llatinoamèrica, cantades amb veu càlida i una posada en escena austera i suficient. La banda, correcte i discreta, cap estridència, cap acord dissonant, cap entrebanc per a fer una becaineta. Un bon final per al directe que prèviament mos han ofert los Ricefield.

Dr Ricefield
Possiblement siga lo directe més abstracte que hem presenciat dels Doctor Ricefield fins a esta data. Mos han sorprès amb una posada en escena diferent, amb moments per a partir-se a la butaca, convinats amb problemes tècnics que han anat acompanyant tot lo concert. De música, poca, de blues molt. Repertori cada vegada més extens, amb estrenes de nous temes i més d’una i de dues propostes interessants. Lo talent de Perico mos sorprèn i mos agrada cada dia més.

Espectacular i irremplaçable la col·laboració del xeic pollós del barri. Suposem que l’anunci d’un concert de blues a la zona ha motivat l’afluència de públic de tot tipus, i l’entrada lliure ha facilitat que lo xeic pollós del barri, ben bufat i armat amb una harmònica desafinada donés la nota durant tot lo concert. I en lo Sweet Home Chicago, los Ricefield es dirigeixen al xeic, lo fan pujar a l’escenari, li planten un micro al davant i li fan bufar el solo. Los assistents a l’Orfeó, encara riem ara.

I per finalitzar esta crítica humil, felicitar l’Ajuntament de Cornellà, los seus programadors musicals i lo Sebastià, per haver apostat per esta banda de les Terres de l’Ebre, ja per segona vegada, i per donar-nos a tots la possibilitat de gaudir de lo Blues del Delta.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Lo Blues del Delta a l’Ermita de la Pietat, Ulldecona

2006-11-11T23:00:00.000-08:00

Diu lo refranyer que “lo blues que neix al Delta del Mississipí, si fa un gran salt des d’anquell costat de l’Atlàntic fins al Delta de l’Ebre, se tornarà Lo Blues del Delta”.

Pos sí xeics!
És aquí on mos podeu vore ben prompte.

Si lo 17 de novembre a Cornellà teniu per sopar Ricefield… lo 18 (a l’endemà mateix), a les terres de l’Ebre, podeu berenar en DrRicefield i així conèixer en primera persona i sentir en lo seu estat més pur Lo Blues del Delta.

Mos acolliran al Bar de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona a les 19:00h dintre del marc del Fòrum Jove del Montsià. Els no tant jovens no patiu que també podeu vindre, entre tots mos camuflarem i d’esta manera podreu sentir i vore lo show dels DrRicefield.

Al Bar de l’Ermita de la Pietat es fan bocates, pizzes, torrades… també es fan dinars i sopars per encàrrec si truques al telèfon 654.161.851 i demanes per la Paqui; però lo 18, a més dels…

Entrepans freds al cantó
Amanides i menjar ràpid també
Entrepans calents i de bon paladar;
i lo plat del dia:
DrRicefield

Vos esperem a totes i tots esperant que quedeu satisfets i sobretot satisfetes de l’espectacle.
Mos veiem ben prompte.

Avís gastronòmic: si realment no fa falta, no porteu bocata pel berenar, és feo, i los bocates de la Paqui són los millors de tota l’Ermita. Pels que ja sou feos i gorreros, procureu gorrejar lo sopar als jovens del Fòrum encara que això sigue més feo que pegar a un pare.

Nota: lo concurs de truita de pataca que havíem promès en l’anterior bolo queda post-posat fins a nova convocatòria.

John Lee Hooker-Mr. Lucky

2006-10-30T23:00:00.000-08:00

John Lee Hooker
Mr. Lucky

Quan tenia uns 16 anys per a mi el blues era un gènere per explorar i descobrir. Jo amb tupé, punteres i corbatí per a la camisa (la fila que devia fer!) només escoltava al Loco, l’Elvis i Los Rebeldes. Tocava la guitarra i los collons al mateix temps al personal de la Plaça Concòrdia de Barcelona fins que un dia em vaig apropar a un “motero” dels que abans passaven pel bar més brut de tota la plaça que tocava l’harmònica i li vaig dir de tocar un blues, vaig començar a fer una roda d’acords i ell mentres bufava…. Bé per sort en Gary Moore al cap de poc temps treia l’Still Got The Blues i amb ell vaig poder introduir-me en això del blues. Però no va ser fins a finals del ’91 que escoltant Rne3, a la Pilar o la Lara, un so diferent em va enganxar. Em va cridar l’atenció perquè allò no era R’n’R però per mi hi tenia molt a vore, s’assemblava molt encara que tenia un ritme, una cadència i un rollo diferent, també l’home que cantava, no era blanc i tenia una veu treballada en la tècnica del Jakcy i el caraja. Va acabar el tema, ell era en John Lee Hoocker i l’àlbum que presentava era Mr.Lucky. Per mi allò va ser l’inici d’una era.

Fins anquell moment lo que més s’assemblava a un blues era el The Jack dels AC/DC, i sentir a anquell home va ser trencar el R’n’R que portava escoltant fins al moment.

El disc o cassette en lo meu cas contenia i conté 10 temes amb col·laboracions fantàstiques i estel·lars. Més tard aniria coneixent les carreres que com a músics pilars van desenvolupar dintre del món del Rock, del Pop, i evidentment del Blues.

Podria destacar quasi tot lo disc però em centraré en diferents personatges com Robert Cray en la seua peculiar forma de tocar la guitarra i d’entendre el blues, en Johnny Winter fent del nervi lo seu propi segell. Carlos Santana que ja havia i va continuar col·laborant amb en John Lee Hoocker, fa que els sons llatins sonin a blues o que el blues pugui arribar a ser un so fresc i enèrgic. De fet ell és un dels “culpables” en recuperar a l’artista quan va estar oblidat.

I finalment Keith Richards fa que el so Stonià es barregi amb l’essència i la base de la seua música, és un retrobament en si mateix. Ell també és un dels precursors en la recuperació del Blues.

Cal destacar l’slide i l’harmònica d’en John Hammond a Highway 13 i Father was a jockey, i a This is hip trobem la guitarra i encara que no ho especifica l’slide d’en Ry Cooder.

Mr. Lucky és un gran disc on lo Sr. de la Sort vaig ser jo en obtindre’l perquè a partir d’anquell dia la veu trencada d’en John Lee Hoocker m’ha acompanyat.

Enllaços relacionats:

Descarrega l’àlbum

Perico G’ Bel
Salut i a escoltar música

Lo Blues del Delta a l’Orfeó Catalònia, Cornellà de Llobregat

2006-09-29T23:00:00.000-07:00

Pos sí xeics!
Comencem lo curs una atra vegada i juntament en les activitats extraescolars tan variades que hi han vos oferim los shows dels Doctor Ricefield que tornen a emetre bones vibracions i bon rollo fent un repàs d’alguns estàndards, adaptacions i temes propis fent que Lo Blues del Delta sigue una proposta divertida i diferent de sentir el Blues.

Preneu nota:

Divendres 17-11-06 a les 22:00h
Orfeó Catalonia • c/ Torras i Bages 62, Cornellà de Llobregat
ENTRADA GRATUITA

MENÚ:

Lo plat del dia:
DrRicefield
De postres:
Blue Bossa

Proposem una dieta sana i equilibrada lo proper divendres 17 de novembre a les 22:00h; a l’Orfeó Catalonia, (c/Torras i Bages 62), de Cornellà de Llobregat.

Vos esperem a tots, als seguidors més afèrrims, als nostres detractors, als foreros, a la iaia, al periquito, a la veïna, a tú que estàs llegint això i que a la vegada pots dir-li també a algun amic, enemic, o a qui et vingue de gust. En definitiva mos veiem ben prompte.

Avís legal: Sopeu abans o después del concert ja que al ser un puesto tancat no queda molt fi portar la fiambrera o el bocata de xoriço. No patiu que al proper que es pugue farem concurs de truita de pataca.

Jam Session, Barcelona. 17 de juny de 2006

2006-06-17T22:50:00.000-07:00

Poca afluència de públic a la casa gran del Blues a Barcelona: el Jam Session. Quan les masses seguixen Bisbals i les promeses de la música del futur surten d’una acadèmia de televisió semblant al laboratori del Dr. Jekyll, los quatre que estimem la música mos trobem en los bons locals, i som los quatre de sempre!
En un Jam Session íntim, i amb un Perico afectat d’una forta afonia, se mos presentava lo directe d’esta tarde. I és en estes condicions quan los grans donen lo millor d’ells mateixos, quan surt allò que los fa diferents.
A l’hora prevista los Ricefield han sortit a l’escenari i mos han presentat una versió més àmplia de lo Blues del Delta, amb un repertori d’hora i mitja i un Perico que semblava la germana afònica de Louis Armstrong, però que ho ha cantat tot, ha afinat lo que ha pogut i lo que és més important: s’ha posat lo públic a la butxaca i mos ha portat al Delta amb el que ja comença a ser tota una declaració de principis: “Xiqueta ja voràs”
Després la cirereta del pastís: lo gran harmonicista David Sánchez, present entre el públic de la sala i de forma totalment espontània, ha acompanyat los Ricefield en una versió del “Hoochie Coochie Man” i s’ha atrevit a posar l’harmònica en un tema fins al moment desconegut per ell: “Lo Blues del Delta”.
Un gran final per a un bon concert de Doctor Ricefield, i una prova més que la bona música i lo bon blues caminen de la mà de Perico i lo seu Blues del Delta.

J.C.Solà

Nova música, nous arrossos

La Factoria Musical, Cornellà de Llobregat 26/05/2006

2006-05-26T23:00:00.000-07:00

Si hi ha una persona que merixque lo reconeixement a crits de la seua tasca en pro de la música de lo nostre país petit, sia cual sia l’estil, qualitat o procedència de los músics que la proposen, este és lo Sebastià.

Seua n’és la iniciativa de donar espai i calendari per a que los grups novells puguen fer lo seu primer directe, i seua n’és l’aposta per a Doctor Ricefield, des de lo primer día.

És en una d’estes activitats organitzades en la Factoria Musical que lo Sebastià mos ha portat Doctor Ricefield a Cornellà.

Compartint cartell amb dues bandes més, i sent lo plat fort de la nit, los Ricefield han fet gala de lo sentit de l’humor més afinat i mos han ofert un directe ple de gags. En un espai reduit, Perico se mos fa més immens i es menja la sala. La seua presència a l’escenari s’ha multipicat, i, avui sí, la compenetració amb la banda ha estat total, deixant-nos esta sensació en acabat, de que encara ne voldríem més.

Això del Blues del Delta comença a prendre cos i mos confirma les bones sensacions que mos va transmetre en la seua presentació a Caldes de Malavella.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Lo Blues del Delta, a Cornellà de Llobregat i a Barcelona

2006-05-14T00:00:00.000-07:00

Molts sabreu que el blues neix al Delta del Mississipí. Natros volem fer un petit homenatge a aquest gènere i als seus músics. Si fem un gran salt des de l’atre costat de l’Atlàntic fins al Delta de l’Ebre, trobem Lo Blues del Delta.

Així que si voleu conèixer la nostra proposta musical ens podrem trobar:

Divendres 26-05-06 a les 23:00h, davant de l’Eroski de Cornellà de Llobregat.
Podeu arribar amb Bus 57, 67, 68, Metro L-5, Trambaix, i Renfe (Cornellà).
(A l’aire lliure, i lliure entrada. Podeu portar carmanyola i nevera de platja amb begudes fresquetes.)

Dissabte 17-6-06 a les 20:00h, al Jam Session, C/Sant Germà nº8 Baixos (prop de la Plaça Espanya).
Podeu arribar amb Bus, metro, cotxe, bici, caminat, o si voleu fent la vertical.
(Entrada 4€ amb consumició, el Jacky no entra, podeu portar una “petaquilla” i ja demanarem el gel)

La banda farà un repàs d’alguns estàndards, d’adaptacions i de temes propis fent que Lo Blues del Delta sigue una proposta divertida i diferent de sentir el Blues.

Sala Senator, Caldes de Malavella. 24 de març de 2006.

2006-03-31T23:00:00.000-08:00

Sala Senator, Caldes de Malavella. 24 de març de 2006.
31 març 2006 By JCSola 1 In Los Concerts
La Crítica
Assistim esta nit a la presentació en societat de dues noves formacions musicals a Catalunya: lo Doctor Ricefield i los Glasgow15; i este, (com tot allò que té a vore amb la cultura) és un esdeveniment que cal seguir de ben a la vora.
Glasgow15Banda de nova creació de les terres de Girona, Glasgow15 conta a parts iguals la seva joventut, les ganes de fer coses, i la qualitat de los seus músics, avui encara per acabar de conjuntar i definir un estil propi. Mos han ofert un directe oscilant, ple d’energia, amb alternances a les veus i un repertori d’allò més heterogeni de versions de tots los temps i alguna espurna d’inspiració amb un tema propi.
Dr RicefieldGats vells d’escenari, Doctor Ricefield, lo Perico i los seus amics, o lo que ve a ser igual: l’enèssim projecte que lidera este músic de les Terres de l’Ebre. Doctor Ricefield, que neix de l’evolució natural del trio que conformava Perico en Dr’JDP, és una banda descarada, que mos porta lo blues més fresc, de la nostra terra, i en català! Tot un regal per a la música del nostre país en estos dies.
Lo directe, encara una mica dubtós, beu dels pares del blues per impulsar, passant per l’Ebre, un Perico pletòric que mos canta sense embuts d’una terra, d’una vida i d’unes xiquetes, plenes de sentiment.
En este projecte, Perico es fa acompayar per una base de baix i bateria, que l’han seguit en molts de los projectes que ha liderat en estos més de 10 anys de carrera.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos