Poca afluència de públic a la casa gran del Blues a Barcelona: el Jam Session. Quan les masses seguixen Bisbals i les promeses de la música del futur surten d’una acadèmia de televisió semblant al laboratori del Dr. Jekyll, los quatre que estimem la música mos trobem en los bons locals, i som los quatre de sempre!
En un Jam Session íntim, i amb un Perico afectat d’una forta afonia, se mos presentava lo directe d’esta tarde. I és en estes condicions quan los grans donen lo millor d’ells mateixos, quan surt allò que los fa diferents.
A l’hora prevista los Ricefield han sortit a l’escenari i mos han presentat una versió més àmplia de lo Blues del Delta, amb un repertori d’hora i mitja i un Perico que semblava la germana afònica de Louis Armstrong, però que ho ha cantat tot, ha afinat lo que ha pogut i lo que és més important: s’ha posat lo públic a la butxaca i mos ha portat al Delta amb el que ja comença a ser tota una declaració de principis: “Xiqueta ja voràs”
Després la cirereta del pastís: lo gran harmonicista David Sánchez, present entre el públic de la sala i de forma totalment espontània, ha acompanyat los Ricefield en una versió del “Hoochie Coochie Man” i s’ha atrevit a posar l’harmònica en un tema fins al moment desconegut per ell: “Lo Blues del Delta”.
Un gran final per a un bon concert de Doctor Ricefield, i una prova més que la bona música i lo bon blues caminen de la mà de Perico i lo seu Blues del Delta.
J.C.Solà
Nova música, nous arrossos
