Diversos Artistes - Our New Orleans

Portada de l'àlbum "Our New Orleans" a benefici de los damnificats pel Katrina

Vos sona el nom de Katrina? I el de G.W.Bush? Ara ho identifiqueu?

Pos sí l’ huracà va destrossar New Orleans i lo “senyor”, ja anomenat, va passar olímpicament d’ aquella zona, total eren negres los que hi hava per allà…. Però ja se sap los yankies són així. Es fan eleccions i de lo que es parla més són de les guerres que comencen o en les que s’hi posen, però com tots, no parlen de lo que necessita la gent.

Sort ne tenim d’un bon grapat de bons músics de Jazz, Blues… que es van ajuntar per fer un disc benèfic Our New Orleans. Així que no sigueu tant agarrats com jo, estireu-vos una mica i compreu-lo encara que sigue per regalar-lo ara que s’apropa el nadal i se mos hauria d’entendrir lo cor. Per cert, ja té llumetes El Tall Britànic!

És un disc tranquil, per a tots los públics, per escoltar a casa o al cotxe fent cua sense posar-te nerviós.

Tots los standards estan fets a mida de cada intèrpret. Com que a mi em tira més el Blues que el Jazz vull destacar lo tema que obre el CD “Yes we can can” que l’interpreta Allen Toussaint amb un ritme encomanadís. L’Irma Thomas fa que amb la seua veu “Back water Blues” sigue un tema indispensable per passejar pel Mississipí. L’inici de “Brother John is gone” – quasi tribal- més de l’arrel que l’arrel. Vaiga, com si diguéssem molt de la seva. Com sabreu a Nova Orleans los francesos van deixar l’empremta i la podeu sentir i ratificar a “Tous les jours ç’est pas la même”.

Lo CD conté tota la varietat d’estils i subgèneres propis de la zona com el Dixie, el Jazz més tradicional, el Blues propi del Mississipí , el folk que van deixar francesos i irlandesos, l’espiritual negre…tot lo que ha enriquit en la cultura musical del Mississipí, dels Estats Units i de lo món sencer.

CD Indispensable perquè molts músics de Nova Orleans puguen tornar a tocar als locals i no fer de captaires. També indispensable per aquells a qui els agradi ampliar lo seu ventall musical.

Perico G’Bel

Salut i a escoltar música!

Ermita de la Pietat, Ulldecona. 18 de novembre de 2006.

La Crítica
Si hi ha un lloc on tot bon músic desitge tocar, este és a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona. L’espai, únic. L’acústica, perfecta. Lo públic, irremplaçable.
Aposta personal de l’organitzador de les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat, l’Agustí, de qui reconèixer la seua tasca en pro de la música i la cultura en esta crítica n’és un homenatge massa petit, mos trobem los Ricefield en este marc incomparable.
I en esta ocasió no venen sols! Els acompanya un convidat de luxe: lo grandíssim harmonicista David Sánchez, un dels millors harmòniques del país a qui los Ricefield han batejat com a David Harp Sànchez.
Una hora i mitja de blues en lo seu so més pur i moltes moltes ganes de ballar i passar-ho bé. Lo públic, de la terra, ha conectat des del primer moment en los temes i les lletres de blues porcot de Perico.
Possiblement, este humil crític s’haurà d’incloure entre ells: Fins a la data, si algú tenia dubtes d’esta aposta tant absolutament local i arrelada a la seua terra, com universal en la música, ja els pot donar definitivament per enterrats. Lo Blues del Delta ha de ser reconegut com un estil propi de la nostra terra, de fer música i d’entendre el blues.
Fem pos des d’esta humil publicació una crida a los programadors per a incloure Lo Blues dels Ricefield dins del seu cartell de festes. L’èxit està garantit.
J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Orfeó Catalonia, Cornellà de Llobregat. 17 de novembre de 2006.

La Crítica

L’Orfeó Catalònia és un espai polivalent, que tant serveix de teatre com d’espai de concerts, però… ai! No es pot consumir alcohol en l’interior, i encara menys, s’hi pot fumar. L’Ajuntament de Cornellà, però, el té com espai on hi programa música en directe, (i que per molts anys!), i en esta ocasió, los Ricefield comparteixen cartell amb los Blue Bossa.

Blue Bossa
Son cubano i músiques de llatinoamèrica, cantades amb veu càlida i una posada en escena austera i suficient. La banda, correcte i discreta, cap estridència, cap acord dissonant, cap entrebanc per a fer una becaineta. Un bon final per al directe que prèviament mos han ofert los Ricefield.

Dr Ricefield
Possiblement siga lo directe més abstracte que hem presenciat dels Doctor Ricefield fins a esta data. Mos han sorprès amb una posada en escena diferent, amb moments per a partir-se a la butaca, convinats amb problemes tècnics que han anat acompanyant tot lo concert. De música, poca, de blues molt. Repertori cada vegada més extens, amb estrenes de nous temes i més d’una i de dues propostes interessants. Lo talent de Perico mos sorprèn i mos agrada cada dia més.

Espectacular i irremplaçable la col·laboració del xeic pollós del barri. Suposem que l’anunci d’un concert de blues a la zona ha motivat l’afluència de públic de tot tipus, i l’entrada lliure ha facilitat que lo xeic pollós del barri, ben bufat i armat amb una harmònica desafinada donés la nota durant tot lo concert. I en lo Sweet Home Chicago, los Ricefield es dirigeixen al xeic, lo fan pujar a l’escenari, li planten un micro al davant i li fan bufar el solo. Los assistents a l’Orfeó, encara riem ara.

I per finalitzar esta crítica humil, felicitar l’Ajuntament de Cornellà, los seus programadors musicals i lo Sebastià, per haver apostat per esta banda de les Terres de l’Ebre, ja per segona vegada, i per donar-nos a tots la possibilitat de gaudir de lo Blues del Delta.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Lo Blues del Delta a l’Ermita de la Pietat, Ulldecona

Diu lo refranyer que “lo blues que neix al Delta del Mississipí, si fa un gran salt des d’anquell costat de l’Atlàntic fins al Delta de l’Ebre, se tornarà Lo Blues del Delta”.

Pos sí xeics!
És aquí on mos podeu vore ben prompte.

Si lo 17 de novembre a Cornellà teniu per sopar Ricefield… lo 18 (a l’endemà mateix), a les terres de l’Ebre, podeu berenar en DrRicefield i així conèixer en primera persona i sentir en lo seu estat més pur Lo Blues del Delta.

Mos acolliran al Bar de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona a les 19:00h dintre del marc del Fòrum Jove del Montsià. Els no tant jovens no patiu que també podeu vindre, entre tots mos camuflarem i d’esta manera podreu sentir i vore lo show dels DrRicefield.

Al Bar de l’Ermita de la Pietat es fan bocates, pizzes, torrades… també es fan dinars i sopars per encàrrec si truques al telèfon 654.161.851 i demanes per la Paqui; però lo 18, a més dels…

• Entrepans freds al cantó
• Amanides i menjar ràpid també
• Entrepans calents i de bon paladar;
• i lo plat del dia:
• DrRicefield

Vos esperem a totes i tots esperant que quedeu satisfets i sobretot satisfetes de l’espectacle.
Mos veiem ben prompte.

Avís gastronòmic: si realment no fa falta, no porteu bocata pel berenar, és feo, i los bocates de la Paqui són los millors de tota l’Ermita. Pels que ja sou feos i gorreros, procureu gorrejar lo sopar als jovens del Fòrum encara que això sigue més feo que pegar a un pare.

Nota: lo concurs de truita de pataca que havíem promès en l’anterior bolo queda post-posat fins a nova convocatòria.