Portada de l'àlbum "Live from across the pond" de Robert Cray
Al primer capítol si ho recordeu o ho consulteu vaig parlar d’en John Lee Hoocker i los seus col·laboradors. Avui vos parlaré d’un d’ells. Lo seu nom és Robert Cray.
The Robert Cray Band neix lo 1974 a Eugen (Oregon, EUA) on no paren de tocar per tots los garitos de la ciutat. Quan la ciutat se’ls fa menuda comencen a sortir de casa seua i participen en festivals com el Sant Francisco Blues Festival.
L’any 1978 entren per primera vegada en un estudi de gravació i enregistren lo seu primer àlbum “ Who’s been talkin’ ”.
Farà cosa d’un mes, escoltant el programa matinal de 7 a 8 Peligrosamente Juntas de Rne3, Pilar Arzak em va presentar lo nou treball de l’home del qual parlem avui.
Després de tants d’anys de carretera i bagatge musical, l’any 2006 publica “Live from across the pond” que és lo número 17 de la seua carrera i el primer en directe. Després de quasi 30 anys fent bona música fent vibrar les seues cordes vocals i la seua guitarra, ningú li podrà retreure que se li acaben les idees.
És un disc, CD doble en este cas, amb 14 temes més 2 bonus traks en la versió que jo tinc. Fa un repàs de la seua discografia aconseguint a la vegada que tingue el tret diferencial que el caracteritza, apropant-se a un baladista Soul amb les cadències pròpies a l’hora de cantar. En atres temes escoltem unes guitarres afilades per aconseguir un Blues com Déu mana, també posa ritmes que s’apropen al Funk i l’acompanya un so d’orgue Hammond que posa los pèls de punta, m’encanta! Mmm…
El recomano a tota la gent que encara no ha tingut el plaer de conèixer a en Robert Cray i la seua particular forma de fer Blues. És un disc exquisit amb una bona tria de temes per acompanyar-nos en diferents moments del dia, el millor quan fem la cervesa amb algú proper.
Properament haurà de visitar Espanya, potser s’apropa a Catalunya… Actualment està telonejant a Eric Clapton pels EUA.
Us adjunto la seua pàgina web i el tema que més m’agrada que pertany al seu anterior CD “Twenty” on parla del pobre Johnny, la vida és dura però si li poses blues… potser t’ajuda més a portar-la.
Enllaços relacionats:
Perico G’ Bel
Salut i escolteu molta música
