Lo Blues del Delta a la Sala Confusión de Cornellà de Llobregat

Com el bon torró que torna per Nadal los Doctor Ricefield fem lo mateix i així lo dia 14 de desembre mos podrem tornar a vore les cares.

Últimament mos dixem vore poc però quan ho fem ho fem amb uns directes de categoria.

Que no teniu excusa per dixar d’anar al sopar de Nadal amb los de la feina?
>>Natros som l’excusa i els culpables de que no hi aneu!

Que el vostre cap us pressiona per sopar amb ell i després fer unes quantes copes?
>>Natros som l’excusa i els culpables de que no hi aneu!

Que es posen molt pesats los del vostre voltant, cap inclòs????
>>Bé!!!!! els hi podeu dir que vinguen!!

Per celebrar el Nadal amb la família dels Ricefield, que us acollirà amb els braços ben oberts, només heu de vindre i cantar ben fort allò de: “Xeic, Xeic lo Blues està bé!…”

Preneu bona nota:

Lo proper divendres 14 de desembre, a les 23:00 h. en directe Doctor Ricefield.
Sala Confusión / c/Marià Tomàs, 21 / Cornellà de Llobregat / Entrada lliure.

Nota: No hi haurà més plat que l’arròs musical que us puguem oferir. Així que per si un cas mireu si en esta sala, rodalies, o al vostre barri us donen de sopar alguna cosa. L’atra gran opció és vindre en una carmanyola en sobres del migdia per a compartir.

Doctor Ricefield participa al XXIXè Concurs de Cançó de Salitja amb el tema “Xiqueta ja Voràs”

Doctor Ricefield ha participat en la XXIXè edició del Concurs de Cançó de Salitja amb el tema “Xiqueta ja Voràs”, cel·lebrada a la Plaça Major de Salitja el passat 15 d’agost de 2007.

>RELACIÓ DE PARTICIPANTS:

• Cançó: “Xiqueta Ja Voràs” // Doctor Ricefield
• Cançó: “Punt Diari” // Gruixuts
• Cançó: “Any Nou” // Martí Soriano
• Cançó: “El llarg viatge” // Vitruvi
• Cançó: “Sense Tu” // Nivaira
• Cançó: “Sofia” // Anita Miltoff Jr
• Cançó: “Rei de copes” // Amnea
• Cançó: “Insurrecte d’un altre jo” // Hidem
• Cançó: “Nina de Mimbre” // Bikimel
• Cançó: “La Matinada” // Brigitt
• Cançó: “Salt Mortal” // Filippo Landini
• Cançó: “Sense Tu” // Terapia de Shock
• Cançó: “Fill del Magraner” // Daniel Sáez
• Cançó: “Camí de Lluna” // Jorcx
• Cançó: “Massa tard” // Festuks

DrRicefield han estat los encarregats de ser los primers de los quinze sel·leccionats en obrir el Concurs, i finalment no han estat mereixedors de cap dels 4 premis que s’otorgaven; això sí! los xeics de l’organització mos han regalat una gorra, dos llaveros, unes postals del bonic poble de Salitja, i tot lo carinyo de la seua gent, que no és poca cosa!

Volem felicitar los Gruixuts de la Bisbal, guanyadors de l’edició d’enguany; a l’organització d’este Concurs de Cançó a qui encoratgem a seguir amb la seva tasca; a tots los participants en esta edició amb los que ha estat un plaer i un orgull compartir cartell; i felicitaríem també lo jurat si mos hagués donat un premi.

Podeu trobar tota la informació d’esta edició del Concurs de Cançó de Salitja en los següents enllaços:

• Web del Concurs de Cançó de Salitja
• Videocròniques a StockdeSo

Parc de Can Mercader, Cornellà de Llobregat. 20 de juliol de 2007.

La Crítica

En un espai incomparable del Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat, mos ha portat esta vegada l’Ajuntament cornellenc. I amb esta, ja són tres les vegades que los seguidors de la bona música i lo bon blues poden assaborir los Ricefield a la seua ciutat.

Esta és a més una nit memorable per a la música del nostre país i cantada en català: La Troba Kung Fu, de la Garriga, són lo plat fort de la nit, i s’ha de dir, i amb justicia, que estos són de los grups amb un directe més encomanadís i ballador de lo nostre panorama musical. La seua rumba mestissa fa ballar des de la xiqueta a l’estaquirot aguanta gots amb una energia que no dixa a ningú indiferent.

Com a contra punt, i d’aperitiu, lo Sebastià mos ha programat los Ricefield que han sabut escalfar l’espai amb un directe sobri de blues que ha començat lent i captingut i ha acabat en los temes més mogudets. Com a nota destacada, l’estrena en la banda de les Terres de l’Ebre de “Lo Bluesman Sergi”, un guitarra solista de blues, en actiu en d’altres bandes i que ja ha col·laborat en los Ricefield en los solos del primer i tant anunciat treball: “Arrossos i Verges”.

Esta nit d’estiu mos anem amb un bon gust de boca que mos ha dixat l’arròs del Delta en forma de Lo Blues de Perico i la seua banda, i la mescla de llonganissa, salsa i rom que són les rumbes mestisses de la Troba Kung Fu.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Lo Blues del Delta al Parc de Can Mercader, Cornellà de Llobregat

Xeics!
Pensàveu que mos havíem esfumat? Què encara no sabeu que la mala herba mai mor?
Pos NO! A natros encara no mos toca!

Tornem a la càrrega just per acabar lo curs escolar i en un parell de notícies breus i una bomba:

“Arrossos i Verges”
L’esperat “Arrossos i Verges” ja està, calentet, a punt de penjar a la web.
Per fi! després d’un any… Oco al mail! Vos informarem de quan es podrà descarregar.

Lo Bluesman Sergi
…i un nou guitarrista, Lo Bluesman Sergi, mos acompanyarà. Quan? Esta és la següent i gran notícia bomba:

Lo proper 20 de juliol a les 22h directe de DrRicefield a Can Mercader (Cornellà de Llobregat).
Allà farem de primer plat i de segon tindreu a La Troba Kung-Fú. Com que són de la Garriga ells posaran les botifarres, i natros ja mos encarregarem de fer un bon arrossejat.

Si encara no heu vist en directe a DrRicefield sirà una bona oportunitat per conèixer en primera persona i sentir en lo seu estat més pur Lo Blues del Delta.

I com ja va sent tradició en este tipo de notícies, vos proposem lo menú gastronòmico-musical de la nit:

• Menjar xinès al cantó
• Grans magatzems en restaurant inclòs també
• Delicatesens i exquisideses per a paladars fins:
• DrRicefield

Nota: Can Mercader és un parc a l’aire lliure, així que si voleu, per fi , podeu portar la carmanyola en llom rebossat i truita de pataca per compartir. Los músics veuen cervesa, així que us podeu estirar i portar-ne una mica més per n’ells.

Lo concurs de truita de pataca, continua, de moment, post-posat. Lo Perico té lo colesterol pels núvols i lo Doctor li ha recomanat que los ous ni mirar-los. Lo que no li ha prohibit és deixar de mirar pastissets, cosa que continua fent, i amb nota.

Robert Cray - Live from across the pond

Portada de l'àlbum "Live from across the pond" de Robert Cray

Al primer capítol si ho recordeu o ho consulteu vaig parlar d’en John Lee Hoocker i los seus col·laboradors. Avui vos parlaré d’un d’ells. Lo seu nom és Robert Cray.

The Robert Cray Band neix lo 1974 a Eugen (Oregon, EUA) on no paren de tocar per tots los garitos de la ciutat. Quan la ciutat se’ls fa menuda comencen a sortir de casa seua i participen en festivals com el Sant Francisco Blues Festival.

L’any 1978 entren per primera vegada en un estudi de gravació i enregistren lo seu primer àlbum “ Who’s been talkin’ ”.

Farà cosa d’un mes, escoltant el programa matinal de 7 a 8 Peligrosamente Juntas de Rne3, Pilar Arzak em va presentar lo nou treball de l’home del qual parlem avui.

Després de tants d’anys de carretera i bagatge musical, l’any 2006 publica “Live from across the pond” que és lo número 17 de la seua carrera i el primer en directe. Després de quasi 30 anys fent bona música fent vibrar les seues cordes vocals i la seua guitarra, ningú li podrà retreure que se li acaben les idees.

És un disc, CD doble en este cas, amb 14 temes més 2 bonus traks en la versió que jo tinc. Fa un repàs de la seua discografia aconseguint a la vegada que tingue el tret diferencial que el caracteritza, apropant-se a un baladista Soul amb les cadències pròpies a l’hora de cantar. En atres temes escoltem unes guitarres afilades per aconseguir un Blues com Déu mana, també posa ritmes que s’apropen al Funk i l’acompanya un so d’orgue Hammond que posa los pèls de punta, m’encanta! Mmm…

El recomano a tota la gent que encara no ha tingut el plaer de conèixer a en Robert Cray i la seua particular forma de fer Blues. És un disc exquisit amb una bona tria de temes per acompanyar-nos en diferents moments del dia, el millor quan fem la cervesa amb algú proper.
Properament haurà de visitar Espanya, potser s’apropa a Catalunya… Actualment està telonejant a Eric Clapton pels EUA.

Us adjunto la seua pàgina web i el tema que més m’agrada que pertany al seu anterior CD “Twenty” on parla del pobre Johnny, la vida és dura però si li poses blues… potser t’ajuda més a portar-la.

Enllaços relacionats:

• Web Robert Cray Band
• Tema Poor Johnny
• Descarrega l’àlbum

Perico G’ Bel
Salut i escolteu molta música

Doctor Maybe mos conta la seua història a Catalunya Radio

“Una nit a la Terra” és un programa de Catalunya Radio, conduit per Gaspar Hernández, de to intimista sobre la conducta humana. Inclou temes de creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat.

I és en este to intimista i espiritual, en el programa titulat “L’enamorament i l’art d’enamorar” del passat 23 de febrer, Gaspar va necessitar de la llum del Doctor perquè il·lustrés als oients de Catalunya sobre l’art d’enamorar.

Anys d’ofici i benefici, aixecant faldes i baixant bragues, lo Doctor Maybe és posat com a exemple pels oients. Conclusions? Vore un paio vestit del segle XIII amb una guitarra baix el braç estova pastissets. Potser és per això que una tradició tant poc nostra com la tuna sobreviu avui dia també a les universitats catalanes.

No mos allarguem més. Des d’aquí podreu escoltar el fragment del programa que conté l’entrevista al Doctor o consultar l’hemeroteca de Catalunya Radio per sentir el programa sencer fent un click en los següents enllaços.

Víctor Uris - De lado a lado

portada de l'àlbum "De lado a lado" de Victor Uris

Em sembla que la primera vegada que el vaig vore va ser cap a l’any 1996 a la Plaça de St. Just, darrere la Plaça de St. Jaume dins d’algun festival de Jazz o Blues de Barcelona. En anquella ocasió estava acompanyant amb l’harmònica a la Big Mama. De fet, fins fa pocs anys, sempre els havia relacionat, musicalment parlant, fins l’any 2002 quan passejant per una botiga de discos em vaig trobar un CD d’en Víctor Uris “De lado a lado”.

Degut a qüestions personals, una nit d’agost del 2003 caminant cap a casa, després d’un dia de platja per sa Illa de la calma em vaig trobar un cartell d’un bar on enunciava: ”Esta noche – Víctor Uris en directo”. Vaig preguntar si era el mateix ja que jo desconeixia que era i és mallorquí. Bé, lo que vull dir és que anquella nit vaig disfrutar molt en un ambient íntim i familiar, ple de descaro, feeling i bon humor. Lo millor va ser que al cap d’un parell de dies lo tornava a vore al Blues Ville. Si en teniu ocasió aneu-hi, és un bar porrero–cervesero on fan música en directe i punxen Blues. Allà mateix, Víctor Uris (veu i harmònica) tornava a anar en format de trio. Si no m’equivoco Emili Gené als teclats i Alfonso de la Sierra a la guitarra. En anquell directe vaig disfrutar com un “enano”. Va fer unes referències al aleshores ministre Matas i tota la seua quadrilla per lo bé que feien i encara fan la seu feina en nom del progrés.

Ara ja n’hi ha prou…..Vos parlaré breument del CD. El recomano per a tots los públics que vos agrade el bon humor, la sàtira i el Blues.

Onze temes cantats en castellà, anglès i mallorquí. Segons ell és més un disc bluesy que de blues (només es qüestió de compassos). Està ple de col·laboracions d’amiguets com les de Big Mama, Pau Donés, Jordi Mena, Pep Estrada i la del seu company més irreverent Daniel Higiénico qui escriu, toca i canta en el tema que dóna nom al CD. Els atres músics que apareixen són de primera línia i a més a més se’ls pot vore tocar a les nits per algun bar de Palma.

Un bon disc perquè ajunta bons músics i bona música, fets quotidians i ganes de tirar endavant.

Perico G’ Bel
Salut i a escoltar música