dijous, 4 de gener del 2007

Víctor Uris - De lado a lado


portada de l'àlbum "De lado a lado" de Victor Uris

Em sembla que la primera vegada que el vaig vore va ser cap a l’any 1996 a la Plaça de St. Just, darrere la Plaça de St. Jaume dins d’algun festival de Jazz o Blues de Barcelona. En anquella ocasió estava acompanyant amb l’harmònica a la Big Mama. De fet, fins fa pocs anys, sempre els havia relacionat, musicalment parlant, fins l’any 2002 quan passejant per una botiga de discos em vaig trobar un CD d’en Víctor Uris “De lado a lado”.

Degut a qüestions personals, una nit d’agost del 2003 caminant cap a casa, després d’un dia de platja per sa Illa de la calma em vaig trobar un cartell d’un bar on enunciava: ”Esta noche – Víctor Uris en directo”. Vaig preguntar si era el mateix ja que jo desconeixia que era i és mallorquí. Bé, lo que vull dir és que anquella nit vaig disfrutar molt en un ambient íntim i familiar, ple de descaro, feeling i bon humor. Lo millor va ser que al cap d’un parell de dies lo tornava a vore al Blues Ville. Si en teniu ocasió aneu-hi, és un bar porrero–cervesero on fan música en directe i punxen Blues. Allà mateix, Víctor Uris (veu i harmònica) tornava a anar en format de trio. Si no m’equivoco Emili Gené als teclats i Alfonso de la Sierra a la guitarra. En anquell directe vaig disfrutar com un “enano”. Va fer unes referències al aleshores ministre Matas i tota la seua quadrilla per lo bé que feien i encara fan la seu feina en nom del progrés.

Ara ja n’hi ha prou…..Vos parlaré breument del CD. El recomano per a tots los públics que vos agrade el bon humor, la sàtira i el Blues.

Onze temes cantats en castellà, anglès i mallorquí. Segons ell és més un disc bluesy que de blues (només es qüestió de compassos). Està ple de col·laboracions d’amiguets com les de Big Mama, Pau Donés, Jordi Mena, Pep Estrada i la del seu company més irreverent Daniel Higiénico qui escriu, toca i canta en el tema que dóna nom al CD. Els atres músics que apareixen són de primera línia i a més a més se’ls pot vore tocar a les nits per algun bar de Palma.

Un bon disc perquè ajunta bons músics i bona música, fets quotidians i ganes de tirar endavant.

Perico G’ Bel
Salut i a escoltar música