Lo Missatge d’any nou de DrRicefield

Estimats companys, col·legues, mestres i virtuosos de la música, amics i família tota. En definitiva: bona gent.

Després d’haver començat “Lo Blues del Delta World Tour”, d’aquí poc farà un any, lo Dr Ricefield ha repartit en les seues visites mèdiques lo millor remei que hi ha per a qualsevol anomalia i síntoma advers: la música i lo bon humor.

M’agradaria que poguéssem fer la valoració d’aquest darrer any 2006 parlant solament de música i bon humor,… Però aquest any, també, hi han hagut notícies tristes i encara que la llista pugue ser molt llarga farem referència al dia de Nadal. Lo dia 25 va morir James Brown, padrí del Soul i pare del Funk.
Mr.Sex Machine va ser un huracà i lo seu ritme que tots tant hem ballat i cantat és l’herència que mos dixa.

M’agradaria allargar-me molt més com fa la gent important que veiem estos dies a la televisió, però per no dir res no cal fer el mateix.

Get Up (get on up)! amic James!
Stay on the scene, (get on up), like a sex machine, (get on up)

Lo Dr Ricefield vos vol desitjar un feliç any 2007 ple d’alegries i il·lusions per a cada dia.

Salut i ja mos vorem

Perico Mos Entén

Entrevista a Radio Joventut lo 22 de desembre de 2006

Lo 22 de desembre de 2006, Perico fou lo convidat en directe al programa “Mos Entenem” de Radio Joventut, al 96,3 de la FM.

Què és “Mos Entenem”?
Un programa fet per joves i per als joves de les Terres de l’Ebre perquè, entre natros… sí que mos entenem!
Un programa d’humor sense tabús ni pèls a la llengua, amb reportatges, concursos i entrevistes als DJ’s més punters del territori, grups de música, associacions… però un espai on, sobretot, l’oient és el i la principal protagonista!

Què mos va contar Perico?
Perico va explicar-nos l’origen de Lo Blues del Delta, lo nom de la formació i va convidar-nos a seguir en directe los concerts de la banda. Va fer un repàs de com des del Mississipí podem arribar a l’Ebre —esta historieta que a ell li agrada tant de contar-nos— i va posar-nos sobre la pista dels futurs projectes musicals dels Ricefield.

Finalment, a “la Cara B” de l’entrevista, vam poder descobrir un Perico despullat de prejudicis que va obrir-nos lo cor per a fer-nos descobrir que es fa un taco entre Gran Hermano i Operación Triunfo, desconeix qui és Carlos Latre i considera que Jimenez Losantos és qui fa millor circ, en estos moments. Porta calçotets tipus boxer o pantalonet perquè li agrada que tot bellugue, i no va entrar en terrenys més perillosos perquè estavem en horari infantil.

Lo Blues del Delta – Perico a la ràdio

Xeics!!

Esta tarde, a partir de les 19:00 h. Perico serà en directe lo convidat del programa “Mos Entenem” de Radio Joventut, al 96,3 de la FM. També lo podeu escoltar en directe a través d’aquest link:

http://82.198.115.47:8000/listen.pls

Què és “Mos Entenem”?

Un programa fet per joves i per als joves de les Terres de l’Ebre perquè, entre natros… sí que mos entenem!
Un programa d’humor sense tabús ni pèls a la llengua, amb reportatges, concursos i entrevistes als DJ’s més punters del territori, grups de música, associacions… però un espai on, sobretot, TU ets el i la principal protagonista!

No deixes que Perico parli de tu sense escoltar lo què diu. Segueix-lo en directe a Radio Joventut.

Diversos Artistes - Our New Orleans

Portada de l'àlbum "Our New Orleans" a benefici de los damnificats pel Katrina

Vos sona el nom de Katrina? I el de G.W.Bush? Ara ho identifiqueu?

Pos sí l’ huracà va destrossar New Orleans i lo “senyor”, ja anomenat, va passar olímpicament d’ aquella zona, total eren negres los que hi hava per allà…. Però ja se sap los yankies són així. Es fan eleccions i de lo que es parla més són de les guerres que comencen o en les que s’hi posen, però com tots, no parlen de lo que necessita la gent.

Sort ne tenim d’un bon grapat de bons músics de Jazz, Blues… que es van ajuntar per fer un disc benèfic Our New Orleans. Així que no sigueu tant agarrats com jo, estireu-vos una mica i compreu-lo encara que sigue per regalar-lo ara que s’apropa el nadal i se mos hauria d’entendrir lo cor. Per cert, ja té llumetes El Tall Britànic!

És un disc tranquil, per a tots los públics, per escoltar a casa o al cotxe fent cua sense posar-te nerviós.

Tots los standards estan fets a mida de cada intèrpret. Com que a mi em tira més el Blues que el Jazz vull destacar lo tema que obre el CD “Yes we can can” que l’interpreta Allen Toussaint amb un ritme encomanadís. L’Irma Thomas fa que amb la seua veu “Back water Blues” sigue un tema indispensable per passejar pel Mississipí. L’inici de “Brother John is gone” – quasi tribal- més de l’arrel que l’arrel. Vaiga, com si diguéssem molt de la seva. Com sabreu a Nova Orleans los francesos van deixar l’empremta i la podeu sentir i ratificar a “Tous les jours ç’est pas la même”.

Lo CD conté tota la varietat d’estils i subgèneres propis de la zona com el Dixie, el Jazz més tradicional, el Blues propi del Mississipí , el folk que van deixar francesos i irlandesos, l’espiritual negre…tot lo que ha enriquit en la cultura musical del Mississipí, dels Estats Units i de lo món sencer.

CD Indispensable perquè molts músics de Nova Orleans puguen tornar a tocar als locals i no fer de captaires. També indispensable per aquells a qui els agradi ampliar lo seu ventall musical.

Perico G’Bel

Salut i a escoltar música!

Ermita de la Pietat, Ulldecona. 18 de novembre de 2006.

La Crítica
Si hi ha un lloc on tot bon músic desitge tocar, este és a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona. L’espai, únic. L’acústica, perfecta. Lo públic, irremplaçable.
Aposta personal de l’organitzador de les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat, l’Agustí, de qui reconèixer la seua tasca en pro de la música i la cultura en esta crítica n’és un homenatge massa petit, mos trobem los Ricefield en este marc incomparable.
I en esta ocasió no venen sols! Els acompanya un convidat de luxe: lo grandíssim harmonicista David Sánchez, un dels millors harmòniques del país a qui los Ricefield han batejat com a David Harp Sànchez.
Una hora i mitja de blues en lo seu so més pur i moltes moltes ganes de ballar i passar-ho bé. Lo públic, de la terra, ha conectat des del primer moment en los temes i les lletres de blues porcot de Perico.
Possiblement, este humil crític s’haurà d’incloure entre ells: Fins a la data, si algú tenia dubtes d’esta aposta tant absolutament local i arrelada a la seua terra, com universal en la música, ja els pot donar definitivament per enterrats. Lo Blues del Delta ha de ser reconegut com un estil propi de la nostra terra, de fer música i d’entendre el blues.
Fem pos des d’esta humil publicació una crida a los programadors per a incloure Lo Blues dels Ricefield dins del seu cartell de festes. L’èxit està garantit.
J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Orfeó Catalonia, Cornellà de Llobregat. 17 de novembre de 2006.

La Crítica

L’Orfeó Catalònia és un espai polivalent, que tant serveix de teatre com d’espai de concerts, però… ai! No es pot consumir alcohol en l’interior, i encara menys, s’hi pot fumar. L’Ajuntament de Cornellà, però, el té com espai on hi programa música en directe, (i que per molts anys!), i en esta ocasió, los Ricefield comparteixen cartell amb los Blue Bossa.

Blue Bossa
Son cubano i músiques de llatinoamèrica, cantades amb veu càlida i una posada en escena austera i suficient. La banda, correcte i discreta, cap estridència, cap acord dissonant, cap entrebanc per a fer una becaineta. Un bon final per al directe que prèviament mos han ofert los Ricefield.

Dr Ricefield
Possiblement siga lo directe més abstracte que hem presenciat dels Doctor Ricefield fins a esta data. Mos han sorprès amb una posada en escena diferent, amb moments per a partir-se a la butaca, convinats amb problemes tècnics que han anat acompanyant tot lo concert. De música, poca, de blues molt. Repertori cada vegada més extens, amb estrenes de nous temes i més d’una i de dues propostes interessants. Lo talent de Perico mos sorprèn i mos agrada cada dia més.

Espectacular i irremplaçable la col·laboració del xeic pollós del barri. Suposem que l’anunci d’un concert de blues a la zona ha motivat l’afluència de públic de tot tipus, i l’entrada lliure ha facilitat que lo xeic pollós del barri, ben bufat i armat amb una harmònica desafinada donés la nota durant tot lo concert. I en lo Sweet Home Chicago, los Ricefield es dirigeixen al xeic, lo fan pujar a l’escenari, li planten un micro al davant i li fan bufar el solo. Los assistents a l’Orfeó, encara riem ara.

I per finalitzar esta crítica humil, felicitar l’Ajuntament de Cornellà, los seus programadors musicals i lo Sebastià, per haver apostat per esta banda de les Terres de l’Ebre, ja per segona vegada, i per donar-nos a tots la possibilitat de gaudir de lo Blues del Delta.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos

Lo Blues del Delta a l’Ermita de la Pietat, Ulldecona

Diu lo refranyer que “lo blues que neix al Delta del Mississipí, si fa un gran salt des d’anquell costat de l’Atlàntic fins al Delta de l’Ebre, se tornarà Lo Blues del Delta”.

Pos sí xeics!
És aquí on mos podeu vore ben prompte.

Si lo 17 de novembre a Cornellà teniu per sopar Ricefield… lo 18 (a l’endemà mateix), a les terres de l’Ebre, podeu berenar en DrRicefield i així conèixer en primera persona i sentir en lo seu estat més pur Lo Blues del Delta.

Mos acolliran al Bar de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona a les 19:00h dintre del marc del Fòrum Jove del Montsià. Els no tant jovens no patiu que també podeu vindre, entre tots mos camuflarem i d’esta manera podreu sentir i vore lo show dels DrRicefield.

Al Bar de l’Ermita de la Pietat es fan bocates, pizzes, torrades… també es fan dinars i sopars per encàrrec si truques al telèfon 654.161.851 i demanes per la Paqui; però lo 18, a més dels…

• Entrepans freds al cantó
• Amanides i menjar ràpid també
• Entrepans calents i de bon paladar;
• i lo plat del dia:
• DrRicefield

Vos esperem a totes i tots esperant que quedeu satisfets i sobretot satisfetes de l’espectacle.
Mos veiem ben prompte.

Avís gastronòmic: si realment no fa falta, no porteu bocata pel berenar, és feo, i los bocates de la Paqui són los millors de tota l’Ermita. Pels que ja sou feos i gorreros, procureu gorrejar lo sopar als jovens del Fòrum encara que això sigue més feo que pegar a un pare.

Nota: lo concurs de truita de pataca que havíem promès en l’anterior bolo queda post-posat fins a nova convocatòria.

John Lee Hooker-Mr. Lucky

John Lee Hooker
Mr. Lucky

Quan tenia uns 16 anys per a mi el blues era un gènere per explorar i descobrir. Jo amb tupé, punteres i corbatí per a la camisa (la fila que devia fer!) només escoltava al Loco, l’Elvis i Los Rebeldes. Tocava la guitarra i los collons al mateix temps al personal de la Plaça Concòrdia de Barcelona fins que un dia em vaig apropar a un “motero” dels que abans passaven pel bar més brut de tota la plaça que tocava l’harmònica i li vaig dir de tocar un blues, vaig començar a fer una roda d’acords i ell mentres bufava…. Bé per sort en Gary Moore al cap de poc temps treia l’Still Got The Blues i amb ell vaig poder introduir-me en això del blues. Però no va ser fins a finals del ’91 que escoltant Rne3, a la Pilar o la Lara, un so diferent em va enganxar. Em va cridar l’atenció perquè allò no era R’n’R però per mi hi tenia molt a vore, s’assemblava molt encara que tenia un ritme, una cadència i un rollo diferent, també l’home que cantava, no era blanc i tenia una veu treballada en la tècnica del Jakcy i el caraja. Va acabar el tema, ell era en John Lee Hoocker i l’àlbum que presentava era Mr.Lucky. Per mi allò va ser l’inici d’una era.

Fins anquell moment lo que més s’assemblava a un blues era el The Jack dels AC/DC, i sentir a anquell home va ser trencar el R’n’R que portava escoltant fins al moment.

El disc o cassette en lo meu cas contenia i conté 10 temes amb col·laboracions fantàstiques i estel·lars. Més tard aniria coneixent les carreres que com a músics pilars van desenvolupar dintre del món del Rock, del Pop, i evidentment del Blues.

Podria destacar quasi tot lo disc però em centraré en diferents personatges com Robert Cray en la seua peculiar forma de tocar la guitarra i d’entendre el blues, en Johnny Winter fent del nervi lo seu propi segell. Carlos Santana que ja havia i va continuar col·laborant amb en John Lee Hoocker, fa que els sons llatins sonin a blues o que el blues pugui arribar a ser un so fresc i enèrgic. De fet ell és un dels “culpables” en recuperar a l’artista quan va estar oblidat.

I finalment Keith Richards fa que el so Stonià es barregi amb l’essència i la base de la seua música, és un retrobament en si mateix. Ell també és un dels precursors en la recuperació del Blues.

Cal destacar l’slide i l’harmònica d’en John Hammond a Highway 13 i Father was a jockey, i a This is hip trobem la guitarra i encara que no ho especifica l’slide d’en Ry Cooder.

Mr. Lucky és un gran disc on lo Sr. de la Sort vaig ser jo en obtindre’l perquè a partir d’anquell dia la veu trencada d’en John Lee Hoocker m’ha acompanyat.

Enllaços relacionats:

• Descarrega l’àlbum

Perico G’ Bel
Salut i a escoltar música

Lo Blues del Delta a l’Orfeó Catalònia, Cornellà de Llobregat

Pos sí xeics!
Comencem lo curs una atra vegada i juntament en les activitats extraescolars tan variades que hi han vos oferim los shows dels Doctor Ricefield que tornen a emetre bones vibracions i bon rollo fent un repàs d’alguns estàndards, adaptacions i temes propis fent que Lo Blues del Delta sigue una proposta divertida i diferent de sentir el Blues.

Preneu nota:

• Divendres 17-11-06 a les 22:00h
• Orfeó Catalonia • c/ Torras i Bages 62, Cornellà de Llobregat
• ENTRADA GRATUITA

MENÚ:

• Lo plat del dia:
• DrRicefield
• De postres:
• Blue Bossa

Proposem una dieta sana i equilibrada lo proper divendres 17 de novembre a les 22:00h; a l’Orfeó Catalonia, (c/Torras i Bages 62), de Cornellà de Llobregat.

Vos esperem a tots, als seguidors més afèrrims, als nostres detractors, als foreros, a la iaia, al periquito, a la veïna, a tú que estàs llegint això i que a la vegada pots dir-li també a algun amic, enemic, o a qui et vingue de gust. En definitiva mos veiem ben prompte.

Avís legal: Sopeu abans o después del concert ja que al ser un puesto tancat no queda molt fi portar la fiambrera o el bocata de xoriço. No patiu que al proper que es pugue farem concurs de truita de pataca.

Jam Session, Barcelona. 17 de juny de 2006

Poca afluència de públic a la casa gran del Blues a Barcelona: el Jam Session. Quan les masses seguixen Bisbals i les promeses de la música del futur surten d’una acadèmia de televisió semblant al laboratori del Dr. Jekyll, los quatre que estimem la música mos trobem en los bons locals, i som los quatre de sempre!
En un Jam Session íntim, i amb un Perico afectat d’una forta afonia, se mos presentava lo directe d’esta tarde. I és en estes condicions quan los grans donen lo millor d’ells mateixos, quan surt allò que los fa diferents.
A l’hora prevista los Ricefield han sortit a l’escenari i mos han presentat una versió més àmplia de lo Blues del Delta, amb un repertori d’hora i mitja i un Perico que semblava la germana afònica de Louis Armstrong, però que ho ha cantat tot, ha afinat lo que ha pogut i lo que és més important: s’ha posat lo públic a la butxaca i mos ha portat al Delta amb el que ja comença a ser tota una declaració de principis: “Xiqueta ja voràs”
Després la cirereta del pastís: lo gran harmonicista David Sánchez, present entre el públic de la sala i de forma totalment espontània, ha acompanyat los Ricefield en una versió del “Hoochie Coochie Man” i s’ha atrevit a posar l’harmònica en un tema fins al moment desconegut per ell: “Lo Blues del Delta”.
Un gran final per a un bon concert de Doctor Ricefield, i una prova més que la bona música i lo bon blues caminen de la mà de Perico i lo seu Blues del Delta.

J.C.Solà

Nova música, nous arrossos

La Factoria Musical, Cornellà de Llobregat 26/05/2006

Si hi ha una persona que merixque lo reconeixement a crits de la seua tasca en pro de la música de lo nostre país petit, sia cual sia l’estil, qualitat o procedència de los músics que la proposen, este és lo Sebastià.

Seua n’és la iniciativa de donar espai i calendari per a que los grups novells puguen fer lo seu primer directe, i seua n’és l’aposta per a Doctor Ricefield, des de lo primer día.

És en una d’estes activitats organitzades en la Factoria Musical que lo Sebastià mos ha portat Doctor Ricefield a Cornellà.

Compartint cartell amb dues bandes més, i sent lo plat fort de la nit, los Ricefield han fet gala de lo sentit de l’humor més afinat i mos han ofert un directe ple de gags. En un espai reduit, Perico se mos fa més immens i es menja la sala. La seua presència a l’escenari s’ha multipicat, i, avui sí, la compenetració amb la banda ha estat total, deixant-nos esta sensació en acabat, de que encara ne voldríem més.

Això del Blues del Delta comença a prendre cos i mos confirma les bones sensacions que mos va transmetre en la seua presentació a Caldes de Malavella.

J.C.Solà
Nova música, nous arrossos